José Monleón (Tavernes de Valldigna)

Què vol dir “compromís” (escènic)
en democràcia? El valor del gest.

L’intel·lectual José Monleón (1927), assagista, crític, director teatral i Premi Nacional de Teatre 2004, ha dedicat tota la seua extensa obra, tant en temps de dictadura com de democràcia, a defensar el teatre anomenat “d’art”. És director de la revista Primer Acto que ell mateix va fundar el 1957, de l’Instituto Internacional del Teatro del Mediterráneo que també ell va crear el 1990 i del Festival Internacional Madrid Sur. Ha dirigit també els festivals de Mèrida i Elx, va ser catedràtic de Sociologia del Teatre a la Reial Escola Superior d’Art Dramàtic fins la seua jubilació, i ha estat crític teatral també, en successives etapes, de la revista Triunfo i Diario 16.
A la classe magistral que ofereix al MIM descobrirem este incansable home de teatre la immensa activitat del qual dóna compte de la història del teatre i de la societat dels últims cinquanta anys. Este crític que va a l’arrel de les coses i que és, abans que res, un inquiet social per a qui teatre i compromís ètic són dos àmbits indissociables.

Isabel Úbeda (Marroc-Dinamarca)

El treball sobre les accions físiques
Taller de teatre físic per a actors i ballarins

Professora de Dramatúrgia del Moviment en el Conservatori d'Art Dramàtic d’Aarhus (Dinamarca) i directora artística de l’Escola Superior de Herning. Isabel Úbeda es va llicenciar en Estudis Teatrals per la Universitat de la Sorbona a França i es va formar com actriu i pedagoga al Nordisk Teaterlaboratorium / Odin Teatret on va treballar com a professional fins 1998. El 2002 va dirigir i crear la coreografia d’El vent dels salzes de Keneth Grahame al Teatre Reial de Copenhague.

El taller aborda una fase inicial d'entrenament físic per després endinsar-se en un estudi rigorós de les accions físiques, des de la seua creació fins a les regles tècniques que marquen el seu ús per al desenvolupament d'un personatge. S’hi proporciona un mètode de treball físic vàlid per qualsevol estil teatral, des del teatre de cos a les dramatúrgies més clàssiques, l'aposta més avantguardista i la més naturalista.

 

José Monleón (Tavernes de Valldigna)

¿Que significa compromiso (escénico)
en democracia? El valor del gesto

El intelectual José Monleón (1927), ensayista, crítico, director teatral y Premio Nacional de Teatro 2004, ha dedicado toda su extensa obra, tanto en tiempo de dictadura como de democracia, a defender el teatro denominado “de arte”. Es director de la revista Primer Acto que él mismo fundó el 1957, del Instituto Internacional del Teatro del Mediterráneo que también él creó en 1990 y del Festival Internacional Madrid Sur. Ha dirigido también los festivales de Mérida y Elx, fue catedrático de Sociología del Teatro en la Real Escuela Superior de Arte Dramático hasta su jubilación, y ha sido crítico teatral también, en sucesivas etapas, de la revista Triunfo y Diario 16 .
En la clase magistral que ofrece en el MIM descubriremos a este incansable hombre de teatro cuya inmensa actividad da cuenta de la historia del teatro y de la sociedad de los últimos cincuenta años. Este crítico que va a la raíz de las cosas y que es, ante todo, un inquieto social para quien teatro y compromiso ético son dos ámbitos indisociables.

Isabel Úbeda (Marruecos-Dinamarca)

El trabajo sobre las acciones físicas
Taller de teatro físico para actores y bailarines

Profesora de Dramaturgia del Movimiento en el Conservatorio de Arte Dramático de Aarhus (Dinamarca) i directora artística de la escuela Superior de Herning. Isabel Úbeda se licenció en Estudios Teatrales por la Universidad de la Sorbona en Francia y se formó como actriz y pedagoga en el Nordisk Teaterlaboratorium / Odin Teatret donde trabajó como profesional hasta 1998. En el 2002 dirigió y creó la coreografia de El viento de los sauces de Keneth Grahame en el Teatro Real de Copenhague.

El taller aborda una fase inicial de entrenamiento físico para después adentrarse en un estudio riguroso de las acciones físicas, desde su creación hasta las reglas técnicas que marcan su uso para el desarrollo de un personaje. Se proporciona un método de trabajo físico válido para cualquier estilo teatral, desde el teatro de cuerpo a las dramaturgias más clásicas, la apuesta más vanguardista y la más naturalista.

 

 

TOP

a Sueca pel setembre