| Alberto Saavedra (Irún, Guipúscoa) |
Exposició—-instal.lació— Los niños malditos
Alberto Saavedra va començar dedicant-se al món de les titelles i es va especialitzar en la construcció de material d’atrezzo per al teatre i el cinema. Posseeix una col·lecció de personatges d'aspecte molt “humà” i anomenats “Los Terrícolas” que han ambientat festivals i esdeveniments de tota Europa. Ha impartit cursos a Instituts i Centres Culturals d'Itàlia, França i Espanya i actualment, a més de figures humanes, construeix animals, fòssils i tota mena d’objectes per a l'escenografia de Museus. Els personatges que Saavedra porta a Sueca procedeixen del Festival de Cinema de Terror de Sant Sebastià, un festival que decora des de fa17 anys. Són un munt de xiquets que ens miren inexpressivament, amb fredor, i que ens assenyalen amb insistència. D'aspecte ranci, ens inquieten però ens retenen enfront d'ells per tractar d’endevinar la seva intenció, llegir el seu pensament, o són ells els que estan llegint les nostres ments? Per què?
Alberto Saavedra empezó dedicándose al teatro de títeres y se especializó en la construcción de material de atrezzo para el teatro y el cine. Posee una colección de personajes de aspecto muy “humano” y llamados “Los Terrícolas” que han ambientado festivales y eventos de toda Europa. Ha impartido cursos en Institutos y Centros Culturales de Italia, Francia y España y actualmente, además de figuras humanas, construye animales, fósiles y toda clase de objetos para la escenografía de Museos. Los personajes que Saavedra trae a Sueca proceden del Festival de Cine de Terror de San Sebastián, un festival que decora desde hace17 años. Son un montón de niños que nos miran inexpresivamente, con frialdad, y que nos señalan con insistencia. De aspecto rancio, nos inquietan pero nos retienen frente a ellos para tratar de adivinar su intención, leer su pensamiento, o ¿son ellos los que estan leyendo nuestras mentes? ¿para qué? |
| Visitants (Vila-real) |
La mar de gai
El 1989 naixia Visitants amb el ferm compromís de treballar pel teatre i pels artistes. Des d’aleshores, ha creat diversos espectacles, ha promogut la formació d’artistes, ha investigat nous llenguatges de comunicació, ha desenvolupat conceptes distints de teatre en les seues diferents facetes i ha afavorit l’evolució artística i la professionalització dels artistes que han passat per la companyia. La Mar de Gai és un espectacle de carrer per adults amb presència de pirotècnia ‘passiva’. És un creuer per la Mediterrània en el qual la tripulació conduirà al públic en una peculiar travessa plena de sorpreses i aventures. Música, ‘glamour’ i molt d’humor, són els protagonistes d’este viatge. No dubteu a reservar ja les vostres vacances a l’agència de viatges de Visitants.
En 1989 nacía Visitants con el firme compromiso de trabajar por el teatro y por los artistas. Desde entonces, ha creado varios espectáculos, ha promovido la formación de artistas, ha investigado nuevos lenguajes de comunicación, ha desarrollado conceptos distintos de teatro en sus diferentes facetas y ha favorecido la evolución artística y la profesionalización de los artistas que han pasado por la compañía. La Mar de Gai es un espectáculo de calle para adultos con presencia de pirotecnia ‘pasiva’. Es un crucero por el Mediterráneo en el que la tripulación conducirá al público a una peculiar travesía llena de sorpresas y aventuras. Música, ‘glamour’ y mucho humor, son los protagonistas de este viaje. No dudéis en reservar ya vuestras vacaciones en la agencia de viajes de Visitants.
Direcció escènica: Tomàs Ibáñez / Direcció d’intèrprets i coreografies: Isaak Torres / Intèrprets: Sergio Escuin, Aitor Mendieta, Isaac Torres, Juanan Lucena, Diego Sánchez, Gloria March, Pau Ayet / Disseny vestuari: Sònia Alejo / Realització vestuari: Dobble-t S.L / Perruqueria i Maquillatge: La Niña de los Peines / Escenografia i attrezzo: Jesús de Leon / Disseny pirotècnia: VISITANTS / Pirotècnia: Martí S.L., Astondoa / Espai sonor: Dj Pig, Pacón en ON, Dj Pause, Juanjo Ballester / Vídeo: Producciones La Hormiga S.L / Durada: 70 minuts
|
| Engrata (Alzira) |
Peus. Passet a passet
Engrata celebra el seu desè aniversari amb noves mires. En aquests 10 anys, el teatre i l'educació han estat els pilars bàsics per al desenvolupament i creació dels seus espectacles. Engrata ha produït 12 espectacles, realitzat més de 600 representacions, participat en més de 30 Festivals (estatals i internacionals) i ha actuat davant més de 20.000 xiquets i xiquetes de 0 a 100 anys. Una pallassa protagonitza este espectacle de dansa-teatre en el qual, a través del joc, s'inicia a xiquets d'edats molt primerenques en el món del moviment i la dansa. Un joc de grans dimensions i amb forats, forats en els quals encaixen caixes de sabates de diverses grandàries i formes, notes musicals i ritmes. La pallassa Pupetes descobrirà, passet a passet, sorpreses que la duran, encara que no vulga, a que es moguen els seus peus.
Engrata celebra su décimo aniversario con nuevas miras. En estos 10 años, el teatro y la educación han sido los pilares básicos para el desarrollo y creación de sus espectáculos. Engrata ha producido 12 espectáculos, realizado más de 600 representaciones, participado en más de 30 Festivales (estatales e internacionales) y ha actuado ante más de 20.000 niños y niñas de 0 a 100 años. Una payasa protagoniza este espectáculo de danza-teatro en el que, a través del juego, se inicia a niños de edades muy tempranas en el mundo del movimiento y la danza. Un juego de grandes dimensiones y con agujeros, agujeros en los que encajan cajas de zapatos de varios tamaños y formas, notas musicales y ritmos. La payasa Pupetes descubrirá, pasito a pasito, sorpresas que la llevarán, aún sin quererlo, a que se muevan sus pies.
Direcció: José Carlos Soto / Text i dramatúrgia: Rosana Mira, José Carlos Soto / Idea original: Engrata Cia de Teatre / Intèrprets: Rosana Mira, Patri Aranda / direcció coreogràfica: Ana Belén Ramírez / Alquimista musical : Daniel Miquel / Disseny vestuari i escenografia : Lluna Albert / Coreografies : Ana Belén Ramírez, Rosana Mira / Confecció vestuari: DOBLE-T / Construcció escenografia: Enric Juezas / Disseny gràfic: Ambdues Disseny / Il·lustracions: Toni Espinar / Disseny Fixes i imatge virtual: Pere Fuster / Disseny de llum : José Carlos Soto, Noureddinne El Attab / Tècnics en gira: Noureddinne El Attab /Vicenta Vergara/ Fotografia: Dària Ull, Susana Oliva / Producció multimèdia: Pedro Aguayo/ Durada: 50 minuts |
| Eva Bertomeu - Cia de Dansa (València) |
Sentada en la cima del mundo
Ballarina, coreógrafa, directora i productora, Eva Bertomeu ha rebut el Premi de la Generalitat Valenciana 2008 al Millor Espectacle de Dansa i el de Millor Ballarina per Temps Fugit. Un reconeixement que ja va aconseguir en 2007 per Un gramo de locura. Altres dels seus espectacles guardonats han estat Babel i Femme. Bertomeu, a més de girar per Espanya, França, Itàlia, Anglaterra i Portugal, exerceix de professora de dansa contemporània. Dos ballarins d'èxit en el cim de les seues carreres comparteixen la seua vida sentimental feliçment. Lamentablement, ella pateix un accident que la deixa paralitzada de cintura cap avall. Aquesta nova situació provoca un canvi dramàtic en la seua relació afectiva i professional. Ell no assumeix que ella no tornarà a ser la mateixa ballarina i acaba abandonant-la, però ella sap que sempre estarà asseguda al cim del món.
Bailarina, coreógrafa, directora y productora, Eva Bertomeu ha recibido el Premio de la Generalitat Valenciana 2008 al Mejor Espectáculo de Danza y el de Mejor Bailarina por Temps Fugit. Un reconocimiento que ya consiguió en 2007 por Un gramo de locura. Otros de sus espectáculos galardonados han sido Babel y Femme. Bertomeu, además de girar por España, Francia, Italia, Inglaterra y Portugal, ejerce de profesora de danza contemporánea. Dos bailarines de éxito en la cumbre de sus carreras comparten su vida sentimental felizmente. Lamentablemente, ella sufre un accidente que la deja paralizada de cintura hacia abajo. Esta nueva situación provoca un cambio dramático en su relación afectiva y profesional. Él no asume que ella no volverá a ser mariola misma bailarina y termina abandonándola, pero ella sabe que siempre estará sentada en la cima del mundo.
Direcció i Coreografia: Eva Bertomeu / Col·laboració Coreogràfica: Fernando Hurtado / Ballarins: Eva Bertomeu i Fernando Hurtado / Assessora de moviment adaptat: Silvia Valenti / Disseny il·luminació: Máximo Sánchez / Música: Bobby Darin, Craig Armstrong, Jacques Brel, Jason Molina, Javier Díaz / Música original i Arranjaments: Javier Díaz / Producció: Centre Reina Sofía per a l’Estudi de la Violència / Durada: 25 minuts / |
| Metros (Barcelona) |
Lligat a pedaços
La companyia del coreògraf Ramón Oller, nascut a Esparreguera el 1962 i Premi Nacional de Dansa del Ministerio de Cultura el 1994, i de Catalunya el 1994 i 1996, va ser creada al 1985 i suma 16 espectacles. Encara que un profund coneixement de la dansa contemporània sigui el punt de partida del llenguatge coreogràfic de Ramón Oller, mai no ha volgut tancar-s’hi i ha anat buscant una gran diversitat de gèneres. Lligat a pedaços és una dansa fresca, enèrgica i còmplice amb l’espai en que es desenvolupa, un viatge urbà per un paisatge romàntic. És una dansa que s’allibera de la caixa negra del teatre i s’integra a l’espai com l’aigua es filtra per les roques, sense perdre cada una la seva identitat. Dansa i Espai. Els protagonistes, set xicotets retalls de personatges perduts i contradictoris.
La compañía del coreógrafo Ramón Oller, nacido en Esparreguera en 1962 y Premio Nacional de Danza del Ministerio de Cultura el 1994, y de Catalunya el 1994 y 1996 , fue creada en 1985 y suma 16 espectáculos. Aunque un profundo conocimiento de la danza contemporánea sea el punto de partida del lenguaje coreográfico de Ramón Oller, nunca ha querido cerrarse y ha ido buscando una gran diversidad de géneros. Lligat a pedaços es una danza fresca, enérgica y cómplice con el espacio en que se desarrolla, un viaje urbano por un paisaje romántico. Es una danza que se libera de la caja negra del teatro y se integra en el espacio como el agua se filtra por las rocas, sin perder cada una su identidad. Danza y Espacio. Los protagonistas, siete pequeños retales de personajes perdidos y contradictorios.
Direcció i coreografia: Ramón Oller / Assistent de Coreografia: Alicia Perez-Cabrero / Ballarins: Sandrine Rouet, Sau Ching Wong, Paloma Muñoz, Sara Enrich, Daniel Corrales, Javier García, Geoffrey Ploquin / Vestuari: Companyia Metros / Espai escènic: Companyia Metros / Disseny de So: Dani Cherta / Tècnic de so: Julián Anido / Disseny il·luminació: Edgardo Millan / Tècnic d’il·luminació: Àngel Rodriguez / Música: Collage / Durada: 35 minuts / |
|
 |
| Vol-Ras (Barcelona) |
Canguelis
Vol-Ras, creada el 1980, és una de les companyies pioneres a l’Estat espanyol en teatre gestual. La precisió tècnica en els moviments, la varietat de recursos humorístics, el rigor i la subtilesa interpretativa, i una posada en escena acurada, els ha dut a convertir-se en referent. Han estrenat 15 espectacles i més d’un milió d’espectadors, entre ells milers del MIM, han assistit a les més de 3.000 funcions realitzades a diferents països. Tres personatges busquen solucions, tractament, a un problema comú a tots ells i a bona part de la nostra societat: la por. Una por que fa que se senten bloquejats i patisquen per situacions inofensives. Por i humor semblen conceptes contradictoris però aquest espectacle ens descobreix que poden ser uns perfectes aliats. Desenvolupar el sentit de l’humor enforteix per lluitar contra la por.
Vol-Ras, creada en 1980, es una de las compañías pioneras del Estado español en teatro gestual. La precisión técnica en los movimientos, la variedad de recursos humorísticos, el rigor y la sutileza interpretativa, y una puesta en escena esmerada, los ha llevado a convertirse en referente. Han estrenado 15 espectáculos y más de un millón de espectadores, entre ellos miles del MIM, han asistido a las más de 3.000 funciones realizadas en diferentes países. Tres personajes buscan soluciones, tratamiento, a un problema común a todos ellos y a buena parte de nuestra sociedad: el miedo. Un miedo que hace que se sientan bloqueados y sufran ante situaciones inofensivas. Miedo y humor parecen conceptos contradictorios pero este espectáculo nos descubre que pueden ser unos perfectos aliados. Desarrollar el sentido del humor fortalece para luchar contra el miedo.
Idea: Vol-Ras, Antoni Escudero / Autor: Sergi Pompermayer / Repartiment: Joan Faneca, Joan Segalés, Xavier Amatller “Notxa” / Guió: Sergi Pompermayer / Direcció: Jordi Purtí / Assistent de direcció: Joan Ribas / Espai escènic: Vol-Ras iJordi Purtí / Il·luminació: Joan Segalès/ Joan Ribas / Vestuari: Eva Selma / Atrezzo i perruques: Txema Rico / Banda sonora: Vol-Ras, Jordi Purtí, Joan Ribas / Composicio musical: Josep Lladó / Disseny gràfic: SINO comunicació / Fotografia: César Clerk / Producció executiva: Antoni Escudero / Veus en off: Sergi Pompermayer, Vol-Ras, Ferran Amatller, Manolita Domínguez / Cançons Canguelis: Pep Lladó, Manolita Domínguez i Pep Pascual / Durada: 1 hora 30 minuts |
| Yllana (Madrid) |
Brokers
Yllana accelera com ningú el llenguatge de l’onomatopeia creant un món surrealista i delirant inspirat en el cinema i la televisió, el mim i el còmic. Onze espectacles vistos per més de milió i mig d’espectadors de més de 30 països els avalen com a referents de l’humor a Espanya. Al MIM, on ja són uns clàssics, han actuat en cinc edicions anteriors i ara tornen per retratar, al més pur estil Yllana, el salvatge i irreverent món de les altes finances. Els protagonistes de Brokers són quatre taurons dels negocis que persegueixen l’èxit en l’era del furor consumista. El luxe, la fama, el poder, el narcisisme i l’estatus són els seus tics culturals. Fanàtics de la moda de marca, de les últimes tecnologies, el menjar sa i el culte al cos, s’endinsen en un món on la carrera pel triomf descobreix les seues pors més ocultes tot posant al descobert ridícules situacions.
Yllana acelera como nadie el lenguaje de la onomatopeya creando un mundo surrealista y delirante inspirado en el cine y la televisión, el mimo y el cómic. Once espectáculos vistos por más de un millón y medio de espectadores de más de 30 países los avalan como referentes del humor en España. En el MIM, donde ya son unos clásicos, han actuado en cinco ediciones anteriores y ahora vuelven para retratar, al más puro estilo Yllana, el salvaje e irreverente mundo de las altas finanzas . Los protagonistas de Brokers son cuatro tiburones de los negocios que persiguen el éxito en la era del furor consumista. El lujo, la fama, el poder, el narcisismo y el estatus son sus tics culturales. Fanáticos de la moda de marca, de las últimas tecnologías, la comida sana y el culto al cuerpo, se adentran en un mundo dónde la carrera por el triunfo descubre sus miedos más ocultos poniendo al descubierto ridículas situaciones.
Idea original: YLLANA / Direcció artística: David Ottone / Intèrprets: Fidel Fernández, Antonio Pagudo, Toni de la Fuente, Luis Cao / Disseny d'Il·luminació: Juanjo Llorens / Disseny de So: Jorge Moreno, Luís López de Segovia / Disseny de vestuari: Gabriela Salaverri / Disseny d’escenografia: Juan Manuel Álvarez / Coreografia: Carlos Chamorro / Projeccions/Audiovisuals: Jaime Munarriz / Assessor de màgia: Willy Monroe / Realització escenografia i atrezzo: Carlos Barea, Arteyficción-Rafael Suárez Arata / Durada: 85-90 minuts / |
| Claire (França) |
Vaixel d'arena
Claire Ducreux es va graduar en dansa contemporània el 1992 al Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de Lyon. El 1999 va crear, amb Leandre Ribera, l’espectacle de carrer Fragile (una coproducció am el Festival d’Aubage, França) fundant la Companyia Leandre-Claire. El 2000 crea Madame et Monsieur i el 2004 Paseo, precedent de Vaixell d’Arena. Vaixell d’Arena és un espectacle per a tots els públics, de qualitat, divertit, simple i generós. En ell trobem un personatge, desitjós de compartir el seu univers, que evoluciona de la tristesa a l'alegria i un objecte -un pont que es converteix en vaixell- com a suport de tot un treball coreogràfic. L'escena evoca imatges reconeixibles i situacions familiars en aquest “guió” que no és narratiu però que està farcit de gestos, mirades, i emociones que faciliten l’accés al llenguatge abstracte de la dansa.
Claire Ducreux se graduó en danza contemporánea en 1992 en el Conservatorio Nacional Superior de Música y Danza de Lyon. En 1999 creó, con Leandre Ribera, el espectáculo de calle Fragile (una coproducción con el Festival d’Aubage, Francia) fundando la Compañía Leandre-Claire. En el 2000 crea Madame et Monsieur y en 2004 Paseo, precedente de Vaixell d’Arena. Vaixell d’Arena es un espectáculo para todos los públicos, de calidad, divertido, simple y generoso. En el encontramos un personaje, deseoso de compartir su universo, que evoluciona de la tristeza a la alegría y un objeto -un puente que se convierte en barco- como apoyo de todo un trabajo coreográfico. La escena evoca imágenes reconocibles y situaciones familiares en este “guión” que no es narrativo pero que está repleto de gestos, miradas, y emocionas que facilitan el acceso al lenguaje abstracto de la danza.
Direcció escènica: Tomàs Ibáñez / Direcció d’intèrprets i coreografies: Isaak Torres / Intèrprets: Sergio Escuin, Aitor Mendieta, Isaac Torres, Juanan Lucena, Diego Sánchez, Gloria March, Pau Ayet / Disseny vestuari: Sònia Alejo / Realització vestuari: Dobble-t S.L / Perruqueria i Maquillatge: La Niña de los Peines / Escenografia i attrezzo: Jesús de Leon / Disseny pirotècnia: VISITANTS / Pirotècnia: Martí S.L., Astondoa / Espai sonor: Dj Pig, Pacón en ON, Dj Pause, Juanjo Ballester / Vídeo: Producciones La Hormiga S.L / Durada: 70 minuts |
| Cienfuegos Danza & Cia. Ferroviària d’Arts Escèniques (València - Elx) |
La intrusa
Cienfuegos Danza realitza, tant per a públic adult com familiar, propostes de carrer i peces breus i col·labora sovint amb formacions i artistes d'altres disciplines. La seua projecció estatal i internacional està més que consolidada després d'haver participat en programacions de circuits i esdeveniments de tota Espanya, Suramérica i Europa. En aquesta ocasió col·labora amb Ferroviària, una companyia també de projecció internacional que entén l'art escènic de “manera global”, el que els duu a fondre dansa, interpretació, escenografia, so i il·luminació. La Intrusa és un musical de creació en el qual s’uneixen teatre, dansa, música, cant i imatges. Està inspirat en el text del mateix nom que narra la història de dos germans que s'enamoren d'una mateixa dona. Una història de passions i possessió que reflecteix la visió que de la dona té la societat contemporània.
Cienfuegos Danza realiza, tanto para público adulto como familiar, propuestas de calle y piezas breves y colabora con formaciones y artistas de otras disciplinas. Su proyección estatal e internacional está más que consolidada después de haber participado en programaciones de circuitos y eventos de toda España, Suramérica y Europa. En esta ocasión colabora con Ferroviaria, una compañía también de proyección internacional que entiende el arte escénico de “modo global”, lo que les lleva a fundir danza, interpretación, escenografía, sonido e iluminación. La Intrusa es un musical de creación en el que se aúnan teatro, danza, música, canto e imágenes. Está inspirado en el texto del mismo nombre que narra la historia de dos hermanos que se enamoran de una misma mujer. Una historia de pasiones y posesión que refleja la visión que de la mujer tiene la sociedad contemporánea.
Intèrprets: Eloisa M. Azorín, Yoshua Cienfuegos, Christine Cloux, Ana Crouseilles, Antonio Muñoz / Músics: Luís Jiménez, Juan Francisco Marín / Direcció escènica: Paco Macià i Yoshua Cienfuegos / Dramatúrgia: Paco Macià / Direcció coreogràfica: Yoshua Cienfuegos / Direcció musical: Sonja Kehler / Música: Panxo Barrera / Disseny i realització de vestuari: Pasqual Peris / Disseny escenografia: Priscila Roca, Cristina Ayala / Disseny il·luminació: Yahve Ramos / Producció: Cia Ferroviaria i Cienfuegos Danza / Durada: 60 minuts |
|
|
| Chicos Mambo (França) |
Méli-mélo II (el retorn)
La companyia Nois Mambo, creada en 1993 a Barcelona, es va estrenar amb l'espectacle Barcelona, París, Caracas al qual seguiria el reconegut Méli-Mélo. Els mediàtics Chicos Mambo (van exhibir més de 200 esquetxos al programa Els Mil i Una de TV3) estimen la llibertat amb majúscules. Una llibertat que practiquen després de molts anys de barra i de puntes. La unió els va donar la força. Amb ella va venir també un desig: el de donar lloc al riure, la crítica social i la reflexió. En Méli-Mélo II (el retorn), es permeten el gust d'esgarrapar transcendència a la dansa contemporània -"hem sofert molts dels seus clixés", comenten-, de proposar un pas à deux en el qual la ballarina és infinitament més alta que el seu partenaire, o de concloure la seua funció a cop de mambo. Ja el títol dóna pistes. Méli-Mélo és batibull en francès. Transformisme, pantomima, teatre i cançó adoben esta producció unida al món de la dansa.
La compañía francesa Chicos Mambo tiene su precedente en la mítica compañía catalana Chicos Mambo Show, creada en 1993 en Barcelona, y que consiguió grandes éxitos con espectáculos como Barcelona, París, Caracas y Méli-Mélo. También fueron televisivos (presentaron más de 200 sketchs en el programa Les Mil i Una de TV3) y amaron la libertad con mayúsculas. Una libertad que ahora practican desde Francia después de muchos años de barra y de puntas, de provocar la risa, la crítica social y la reflexión. En Meli-Melo II (el retorn), se permiten el gusto de arañar trascendencia a la danza contemporánea --"hemos sufrido muchos de sus clichés", comentan--, de proponer un pas à deux en el que la bailarina es infinitamente más alta que su partenaire, o de concluir su función a golpe de mambo. Ya el título da pistas. Méli-Mélo es batiburrillo en francés. Transformismo, pantomima, teatro y canción aderezan esta producción estrechamente unida al mundo de la danza y que este año ha triunfado en el Festival Fringe de Edimburgo.
Direcció artística: Philippe Tarride / Coreografia, posada en escena: Philippe Lafeuille Intèrprets: Anthony Couroyer, Philippe Lafeuille, Xavier Senez, Philippe Tarride / Manipuladora: Audrey Lantery / Vestuaris: Ramón Ivars, Mine Barral Vergez, Entresorts / Perruqueria: Carlos Montosa, Nicole Princet / Il·luminació: Dominique Mabileau / Banda sonora: Philippe Lafeuille assistit per Bruno Courtin / Regidor de plató: Eric Capuano / Regidor general: Fred Ruiz |
| Iñaki Mata (Bilbao) |
Barreres
Iñaki Mata inicia la seua carrera teatral en 1987 a la companyia de teatre de titelles Taun Taun. Posteriorment, i sempre dins del món de les titelles, assumeix la direcció de la companyia Kilimiliklik i col·labora amb altres del País Basc i Navarra com ajudant de direcció, construcció i interpretació. L'any 2007 presenta, com a companyia pròpia i independent, tres treballs: Barreres, La princesa i la flor i Txomin. Al treball de carrer que Mata presenta al MIM, l'humor i la complicitat s'apoderen de la rutina diària i se'ns convida a sortejar les barreres físiques i socials que la vida comporta. Partint d'una realitat concreta, n’apareix una altra fictícia, tan real com la primera, que ens desperta la curiositat i ens fa reflexionar sobre el que se’ns proposa.
En el trabajo de calle que Mata presenta en el MIM el humor y la complicidad se adueñan de la rutina diaria y se nos invita a sortear las barreras físicas y sociales que la vida comporta. Partiendo de una realidad concreta, aparece otra ficticia, tan real como la primera, que nos despierta la curiosidad y nos hace reflexionar sobre lo que se nos propone.
Autor: Iñaki Mata / Direcció: Iñaki Mata / Intèrprets: Iñaki Mata / Producció: Iñaki Mata/ Durada: 20 minuts / Iñaki Mata inicia su carrera teatral en 1987 en la compañía de teatro de títeres Taun Taun. Posteriormente, y siempre dentro del mundo de los títeres, asume la dirección de la compañía Kilimiliklik y colabora con otras de Euskal Herria como ayudante de dirección, construcción e interpretación. En el año 2007 presenta, como compañía propia e independiente, tres trabajos: Barreras, La princesa y la flor y Txomin. |
| Moments Art D&T (València) |
La vida transfigura el cos cobert (fragments)
Companyia formada per persones amb discapacitat i malaltia mental que ve desenvolupant el seu treball creatiu des de 1997. Els intèrprets, persones amb malaltia mental, utilitzen el teatre com a eina de rehabilitació i integració sociolaboral i des de 2007 presenten les seues propostes escèniques per tot el circuit de teatre normalitzat. La vida transfigura el cos cobert (fragments) és una obra de dansa-teatre basada en textos desenvolupats en les sessions de treball del grup. Narra els últims moments de la vida d'un personatge anònim, turmentat i confús en els quals fa balanç de les seues pròpies emocions ocultes rere màscares que guarda en una maleta, companya del seu últim viatge.
Compañía formada por personas con discapacidad y enfermedad mental que viene desarrollando su trabajo creativo desde 1997. Los intérpretes, personas con enfermedad mental, utilizan el teatro como herramienta de rehabilitación e integración sociolaboral y desde 2007 presentan sus propuestas escénicas por todo el circuito de teatro normalizado. La vida transfigura el cos cobert (fragments) es una obra de danza-teatro basada en textos desarrollados en las sesiones de trabajo del grupo. Narra los últimos momentos de la vida de un personaje anónimo, atormentado y confuso en los que hace balance de sus propias emociones ocultas tras máscaras que guarda en una maleta, compañera de su último viaje.
Direcció i creació: Juanjo Rico / Intèrprets: Luis Marco, Ruben Gallart, Óscar Cosín, Ramón Tortajada, Francisco Chaparro, Nieves Roy, Ester Ruiz, José Antonio Bravo, Jaime Cañizares, Juana Varela / Coreografies: Juana Varela / Producció i Management: Maria José Gay / Il·luminació i So: Hipólito Patón / Ajudant d’il·luminació: Juan Luis Nácher / Vestuari: Trench / Escenografia: De la calle / Utillatge i Atrezzo: Luis Ismael Chuliá / Fotografia i cartell: Lola Cosín / Edició de so: La Parrala / Disseny gràfic: Ana García Montes / Durada: 20 minuts |
| Teatro Íntimo (Villena) |
Caravana y Ensueño
Miguel Ángel Montilla, actor, payaso y bailarín, explica que hace 16 años cogió un tren escapando hacia ninguna parte y se emancipó de si mismo. Quería ser alguien en la vida pero asegura que hoy se ha dado cuenta que prefiere no ser nadie, que su ego desaparezca y poder contar historias con lo único que tiene propio: su cuerpo. En sus propuestas trata de trabajar con el órgano que bombea su sangre, “si trabajo con la cabeza me aburro”, afirma. “No quiero pensar, sólo sentir”, concluye. Un ser venido de otra galaxia se ha ubicado en una caravana para estudiar a la raza humana. Su misión es conocer los mecanismos del cuerpo para expresar emociones. En su planeta llevan estudiando a los humanos mucho tiempo y tratando de entender porqué vivimos sin hacer lo que sentimos y sin sentir lo que hacemos. Los espectadores pasarán de 5 en 5 y no podrán entrar los que mientan más de tres veces al día.
Idea: Teatro Íntimo / Intèrprets: Miguel Ángel Montilla / Direcció: Miguel Ángel Montilla Domene / Escenografia: Rosana Díaz Hernández / Autor: Miguel Ángel Montilla Domene / Direcció tècnica: Nicolás Montilla Díaz / Disseny il·luminació: Rosana Díaz Hernández / Durada: 11 minuts
|
| Maduixa (Sueca) |
Megànimals
Maduixa Creacions naix a Sueca l’any 2004 amb la vocació de fer arribar el verí del teatre a un públic ampli i plural. Les arts escèniques dins i fora de sala són el camp d’actuació d’esta jove companyia que amb l’espectacle Maniàtics ja s’ha fet un forat al teatre valencià. Amb l’obra de carrer que presenten a Sueca i que clausurarà el MIM, Megànimals, ja han estat al Festival de Teatre de Carrer de Vila-Real i a la Mostra de Teatre d’Alcoi entre altres destacats festivals. Un equip de disbaratats exploradors a la recerca de noves espècies arriba a la ciutat acompanyat dels últims descobriments que ha fet en els seus viatges, els Megànimals, una espècie animal de difícil catalogació. Ves amb compte¡ De quina espècie eres tu?
Maduixa Creacions nació en Sueca el año 2004 con la vocación de hacer llegar el veneno del teatro a un público amplio y plural. Las artes escénicas dentro y fuera de sala son el campo de actuación de esta joven compañía que con el espectáculo Maniàtics ya se ha hecho un hueco en el teatro valenciano. Con la obra de calle que presentan en Sueca y que clausurará el MIM, Megànimals, ya han estado en el Festival de Teatre de Carrer de Vila-real y en la Mostra de Teatre d’Alcoi entre otros destacados festivales. Un equipo de disparatados exploradores en busca de nuevas especies llega a la ciudad acompañado de los últimos descubrimientos que ha hecho en sus viajes, los Megànimals, una especie animal de difícil catalogación. Ten cuidado¡ ¿De qué especie eres tú?
Intèrprets: Natxo Ruipérez, Juan Verdú, Puri Fariza, Cristina Campillo, Anabel Calder, Juanfran Saez, Joan Santacreu / Cançons originals: Paco Garnelo / Disseny inflables i vestuari: Joan Santacreu / Confeccció vestuari: Mª José Vaquero / Utileria i atrezzo Juan Melero / Fotografies: Martínez Modesto / Direcció Artística: Pere Marco / Ajudant de Producció: Inma Melero / Distribució: Loles Peris / Producció executiva: Maduixa Teatre SL / Durada: 45 minuts
|
|
